Una película sublime: La Vida es Bella

Hoy, por fin, he visto "La vita è bella"  después de tenerla guardada en la memoria digital durante 3 años o quizá más...

Siempre que salía el tema de "¿has visto la vida es bella?" siempre decía: "No, aún no... Es una de mis películas pendientes..." hoy ya no es así y de: film pendiente a pasado a ser largometraje para guardar como un tesoro y volver a mirar...

He decidido escribir sobre ella en éste blog, porqué mantiene relación con temas que se han ido explicando en las diferentes entradas del blog.

Recordemos i/o expliquemos en el contexto histórico en el que se sitúa el film, éste relata parte de los hechos que se cometieron en Italia durante la segunda guerra mundial, concretamente en el año 1939.

La película guarda su majestuosidad, para mí, en como Guido Orefice ve la vida como un regalo, es alegre, divertido y carismático italiano de origen judío. De camino a Arezzo se les estropea el coche a él y su amigo, paran a arreglar-lo donde conoce a la que Guido llamara siempre PRINCESA (Dora) ahí comienza la  conquista, donde su ingenio para soñar y expresar sus deseos irá inventando historias donde casualmente, o no, pasa lo que pide...

Llegan las fuerzas alemanas a Italia, ahí empieza la mayor aventura para Guido y Josué, su hijo.

En la película se ve el relato del proceso que seguían para llevar a los judíos (y otros como gitanos, personas con discapacidades, etc) a los campos de concentración, des de el primer día Guido le explica que todo forma parte de un juego...

A lo largo de la película vemos como avanza el juego, es un ejemplo de como guiar al niño a través de aquello que más le gusta (los tanques) y ese será su premio si consiguen sumar 1000 puntos.

El largometraje es un ejemplo de como podemos guiar a nuestros alumnos, a nuestr@s hij@s, donde la imaginación y la convicción tienen un poder espectacular, donde el padre siempre a pesar de las historisa que le cuenta a su hijo, no se aleja de la realidad.

Una película llena de ingenio, fantasia y amor. Os la recomiendo aquí os dejo el trailer:

Trailer: La vida es bella de Roberto Benigni

Que paséis un feliz viernes!

Las ideas, la creencia y posiblemente también la fe

Las ideas pueden llegar a matar, en nuestro caso podemos matar o morir por ellas... Claro que la civilización también mata, no para sobrevivir sino para demostrar su poder. 

Yo creo, como Hobbes, que "el hombre es un lobo para el hombre" pero cuando es corrompido por las ansias de poder y de hacerlo prevalecer.

Me pregunto si en verdad somos racistas por naturaleza o es la educación que, algunas veces, nos hace ser así, lo que quiero decir es que la influencia que nuestros educadores tengan sobre nosotros puede determinar nuestra forma de pensar, de ver el mundo y de actuar sobre el, tanto por su respeto como por el de los seres que viven en él. 

En una sociedad donde queda en gran parte solo el individualismo no somos capaces de ver nuestro alrededor. Analicemos, con el avance tecnológico y por ser como es el ser humano llegó el Holocausto, que ahora también se cierne sobre nosotros como una sombra oscura que perturba nuestra libertad... Con una forma de hablar, con disfraces amables, con caras sonrientes pero con una crueldad impasible a los que más sufren por la falta de capital, donde las puñaladas a los ciudadanos por aquellos que nos gobiernan cada vez son más fuertes y aún así nos dicen que es por nuestro bien... 

Alcemos nuestras voces, unamos nuestras fuerzas solo así habrá cambios, no hoy, no mañana pero si de aquí a unos años... 

La transformación de la sociedad no se da de un día para otro sino que hay que labrarla con esfuerzo y paciencia

 Gracias por leerme, que tengan un buen día

T.

Por que se estableció la escuela como algo “normal”, Según Michel Foucault?

“Lo Normal se establece como principio de coerción en la enseñanza con la instauración una educación estandarizada y el establecimiento de las escuelas normales, se establece en el esfuerzo por organizar un cuerpo médico y un encuadramiento hospitalario de la nación capaces de hacer funcionar unas normas generales de salubridad; se establece en la regularización de los procedimientos y de los procedimientos y de los productos industriales. Como la vigilancia, y con ella la normalización, se torna uno de los grandes instrumentos de poder al final de la época clásica. Se tiende a sustituir o al menos a agregar a las marcas que traducían estatutos, privilegios, adscripciones, todo un juego de grados de normalidad, que son signos de adscripción a un cuerpo social homogéneo, pero que tienen en sí mismos un papel de clasificación, de jerarquización y de distribución de los rangos. En un sentido, el poder de normalización obliga a la homogeneidad; pero individualizarla al permitir las desviaciones, determinar los niveles, fijar las especialidades y hacer útiles las diferencias ajustando unas a otras. Se comprende que el poder de la norma funcione fácilmente en el interior de un sistema de igualdad formal, ya que en el interior de una homogeneidad que es la regla, introduce, como un imperativo útil y el resultado de una medida, todo el desvanecido de las diferencias individuales.

Michel Foucault (1975); Vigilar y Castigar (pág. 189)

Dibujo de Francesco Tonucci, extraído de la web de Teresa Benito Magallón

 

 

 

 

Creo recordar que en alguna otra entrada comenté la función de la educación en nuestra sociedad, como en un principio se dio como medio de control social dando una normalización a ésta (Michel Foucault) dando una seguridad a los dirigentes para tener unos ciudadanos preparados para el servicio a la economía, con sus mentes preparadas y adiestradas para la producción. Michel Foucault lo explica en su libro Vigilar y Castigar (fragmento de arriba), como dije en alguna entrada anterior, ha estudiado las relaciones de poder y la importancia de vigilar y castigar las acciones, como estas se han ido modificando con el paso de los años, de manera resumida seria que hemos pasado:

Del castigo FÍSICO al castigo SERVICIAL o psicológico, donde se trata a la persona de convencer de corregir su comportamiento a través de su comprensión de las acciones cometidas y introducirlas de nuevo a la sociedad simulando que tienen un trabajo y relaciones sociales con la gente que la rodea, por ejemplo eso pasa en algunos centros penitenciarios, de ello también habla M. Foucault en Vigilar y Castigar. 

Os recomiendo leerlo, no es de lectura fácil pero muchas de las cosas que vemos podemos relacionarlas con algunas cosas que suceden hoy en día en la sociedad contemporánea en la que estamos sumergidos y nos da una mayor comprensión de la realidad que vivimos. 

La referencia es:

Foucault, Michel (1978); Vigilar y Castigar; Madrid: Siglo XXI Editores S.A.

Els jocs de poder dins d'una societat II

Continuem amb la segona part de Els jocs de poder dins d'una societat, seguint amb Darwin amb la seva teoria de l’evolució va marcar un abans i un després en la forma de veure les coses, es a dir va produir una cosmovisió, un nou paradigma i un evolucionar transformador.

Com deia en l'anterior entrada, Darwin no es contrari a la religió sinó al creacionisme, veu una societat sotmès a un sistema absolutista i de règim feudal, però comença a nàixer el Liberalisme i a ressorgir la Democràcia, on apareix el lliure mercat, els liberals recolzen Darwin davant de les seves teories, això fa pensar que es refereix a que en una societat civilitzada ha de sobreviure el més fort, una interpretació errònia de la seva teoria de l'evolució, seguidament apareix la concepció de la lluita per la vida, l'adaptació a les condicions, apareix la competència i fa augmentar el sistema liberal. A partir de les seves idees apareix el darwinisme social que afirma que hi ha una lluita on els rics segueixen rics.

En la vida de Charles es va influenciar per Malthus va dir que "uns es multipliquen, els altres es sumen" com la corrupció aquí en Espanya, ho fa un i després ho fan els altres... Ell diu que es podria cobrir la necessitat del menjar, que el problema està en la radicalització de la societat on pren importància el sexe, l'entreteniment, etc. En vers aquest descontrol, aparentment, al segle XIX es decideix que s'ha de controlar la societat i es fa a través de l'Estat de Benestar, es proposa una educació per que hi hagi persones constants, treballadores i estalviadores així es com va aparèixer la Pedagogia de l'Exemple. 

S'incita a la idea de que els POBRES són VICIOSOS i els RICS són TREBALLADORS; dit això podem pensar que la Sociologia neix per a controlar la societat i la Pedagogia és la eina per controlar-la.

Reprenent el tema del Liberalisme i el Neoliberalisme, com vaig comentar en entrades anteriors.

El liberalisme va en concordança amb l'ètica i el neoliberalisme treballa sense ètica, i actualment ens trobem en un món sense ètica perquè si mirem una mica en el nostre entorn veiem quantes injustícies apareixen cada dia arreu del món i fins hi tot al veí del costat on s'ha quedat sense casa, o no te suficient diners per alimentar bé els seus fills.

Us proposo un reportatge realitzat per l'equip de Salvadors que parla sobre l'educació:

http://www.lasexta.com/videos/salvados/2013-febrero-3-2013020300007.html

Reportatge realitzat per l'equip de Salvadors, la Sexta, presenta “Cuestión de Educación” on entrevista a un professor de Didàctica, va fins a una Escola Pública per saber la situació que viuen en el dia a dia i es trasllada fins a Finlàndia per veure el seu model educatiu, on parla amb mestres de com fan l'educació allí i també coneixerem la opinió d'alguns pares sobre com es l'educació del seus fills dins la institució educativa.

 

Els jocs de poder dins de una societat I

Exposem la hipòtesis de que la pedagogia està vinculada al poder amb una intenció de control social.

La pedagogia es escèptica: no és neutra, es creà com a control social[1] com la sociologia, per últim hem de pensar que l’escola es molt important per dur a terme la tasca d’una educació guiada amb uns interessos darrera.

Veurem una part del pensament de Karl Marx, Max Weber, Charles Darwin i els discursos de poder de Foucault, on intentarem veure si realment la pedagogia es va crear amb una intenció de convertir a les persones en persones productores al servei “d’algú” o de l’economia...

Karl Marx va jugar un paper important a la Primera Internacional a Londres al 1864. Aquest socialista redactor de la lluita de classes fou un estudiós del sistema econòmic, de l’organització del capitalisme i com provoca la divisió de les classes socials, proclamador de la “dictadura del proletariat” [2].

És interessant veure que la seva família ascendent fos jueva i que el seu pare revés per primera vegada una educació laica, aquí detectem una escissió en l’educació i per tant en una manera de veure les coses diferents. Estudià: filosofia, literatura. Es casa amb una aristòcrata, una baronessa, sorprèn veure com algú noble, de sang pura, es casa amb un burgès. El pare d’ella era un aristòcrata liberal i això diu molt ja que va deixar casar la seva filla amb el que anys més tard crearia el llibre: “El capital”. El que vull dir es que, per sort, trobem persones que encara que siguin riques per alguna cosa que no se sap què es preocupa d’altres persones, que li donen importància al saber i això als “de sota” ens dona oportunitats d’actuar de comunicar i de canviar.

Max Weber sociòleg alemany (Prusia 1864 – Baviera 1920), fill d’un jurista i polític destacat del Partit Liberal Nacional en la època de Bismarck; s’interessà pel dret, la història i la economia amb la qual va basar moltes de les seves investigacions. Weber va renovar les ciències socials incloent una nova metodologia, no només basant-se en la de la física i la natura, tenint en comte que en “assumptes socials” intervenen individus amb consciencia, voluntat e intencions que es important comprendre[3].

M. Weber diu “Sociología es la ciència que busca comprender, interpretándola la acción social para de esta manera explicarla causalmente en su derarrollo de efectos” ¿Cóm era el món ideal calvinista?

“Dios es un ser omnipotente y omnisciente que ya sabe de antemano quienes en este mundo se salvaran y quienes están condenados a ser reos del fuego eterno; no podemos saber con certesa si estamos dentro de los predestinados a la salvación, pero sí podemos minimitzar las señales externas que nos identificarían como predestinados a la condenación. Debemos trabajar en este mundo tanto para aliviar la angustia de nuestra possible condena, como para que los Frutos de nuestro Trabajo sirvan de ofrenda para glorificar al Señor. No podemos tener ningún tipo de contacto místico con Dios porque él es todo pureza y nosotros somos inmundos; tampoco podemos buscar la salvación mediante rituales mágicos [...]reclama una acción dentro del mundo, y no un rechazo o una huida frente a él. Nuestra conducta debe ser la de trabajar mucho, ahorrar nuestras ganancias, y no gastarlas en bienes suntuarios o en lujos, porque eso podría ser una señal inequívoca de estar predestinados a la perdición”[4]

  

I quin es el model que s’ha instaurat a nostra societat a l’època dels nostres avis/es, pares/mares? Treballa molt, estalvia i no seràs pobre, molt similar al que diuen els protestants, oi? El que trobo molt curiós com el fet d’honorar a Déu ha fet que acabem valorant lo material i desenvolupant una economia capitalista del creixement.

Pot ser es hora de que fem un canvi de mentalitat i si volem honorar a Déu millor seria cuidar a totes les criatures de la terra i fomentar el decreixement (Arcadi Oliveres), deixar que cada societat es pugui desenvolupar per si mateixa compartint tècniques però no explotant-les com hem fet fins ara els països occidentals.

Clar que el que dic, reconec que, és molt agosarat perquè implica que hem de canviar la nostra mentalitat consumista i material, per conscienciar-nos de que si hi ha gent pobre tenim part de la responsabilitat, per no preocupar-nos en quines condicions i d’on a sortit el que comprem, per exemple. D’altra banda tenim el problema de que avui en dia encara hi ha molts governs que es salten els Drets Humans, perquè tenen un control massiu del treball per exemple o permeten l’explotació, la Xina es un exemple donat que part del seu gran creixement es deu a l’explotació del treballador: males condicions laborals, poc reconeixement d’aquest, sense ajuda si es queda sense feina, etc.

 

  

Comte diu que la societat te unes lleis que es poden descobrir, autonomia social, separació de l’estat i l’església, es en la teoria positivista amb la que ens trobem, es a dir ens hem de basar en la observació dels fets i l’experiència per trobar la veritat.

Darwin porta idees evolucionistes amb un factor teòric: positivista, exigències del mètode científic i l’exigència de lleis socials; i el factor social i economista; la idea de l’evolució està en la societat, viu en una societat teocràtica on l’església te el poder, això i la seva teoria es una escissió fins els que es creia fins llavors, el que hem de tenir en compte es que Charles Darwin no negava l’existència de Déu sinó que no havia creat l’home (creacionisme), que aquest havia estat fruit de l’evolució, es basa en les idees de naturalesa de Rousseau, tot i que les desenvolupa molt més provoment la idea i la investigació de que la persona ve del ximpanzé, on teoritza que en la naturalesa viu el més fort (sobreviu l’espècie millor adaptada).

Continuarà...

---

[1]Decret Estatal de 7 de juliol de 1944: Aquest Decret ja es donava resposta a l’exigència social d’un servei pedagògic independent i distint de la docència, de manera que es feia diferenciació entre les tasques del pedagog i la del docent.

[2]Les dictadures no són bones perquè vol dir exercir el poder d’uns quants sobre uns altres, en aquest cas que el proletariat tingui molt de poder significa que uns tindran més poder que uns altres perquè en el treball hi ha divisió de càrrecs a no ésser que aquesta divisió sigui per consens. Malauradament dictadura vol dir retallar drets, pensaments, accions, etc., per tant tot i que es vulgui una igualtat i un reconeixement, en aquest cas al proletariat, no deixa de ser una manera extremista de portar les coses, si no pots pensar per tu mateix deixes de ser tu o deixes de ser persona, tenint en conta que el pensament es una característica humana.

[3]Biografias y vida: Max Weber; http://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/weber_max.htm 

[4]Weber, Max (2003); La ética del protestante y el espíritu del capitalismo, introducción y edición crítica de Francisco Gil Villegas M.; Mèxic: Editorial Taurus. Pg. 30

Función de la Pedagogia y la Pedagoga

Aquesta entrada es realitza en castellà perquè va ser una de les tasques que se'ns va encomanar per tal d'aprofundir en la funció que te un pedagog@ en la societat i quan vaig fer la petita indagació hi vaig escriure en castellà: 

La función de la Pedagogía i del o la Pedagoga es o pueden ser: 

• Establecer hechos y generar decisions
• Satisfacer la necesidad social de calidad de educación
• Como competència, resolver los problemes que se plantean en el ámbito del conocimiento de la educación y su elaboración tècnica:

• Especialista que domina:

• Conocimientos teóricos
• Conocimientos tecnológicos
• Conocimientos de prácticas de educación que le permiten:

• Interpretar
• Transformar
• Decidir en una intervención educativa

Tiene 3 funciones a las que puede acceder:

• De docencia
• De apoyo al sistema educativo
• De investigación pedagógica

Tienen unes características que no podemos prescindir de elles para que la función no pierda sentido. Todas éstas funciones son complementarias respecto al sistema educativo sus características exclusivas requieren competencias pedagógicas diferentes donde cada una de ellas cubre la realización de diferentes tareas en el sistema educativo

• Función pedagógica
• Profesión pedagógica

 _________________________

Información extraída de  Profesor Dr. D. José Manuel Touriñán López de la Universidad de Santiago de Compostela “Textos de contenido conceptual correspondientes a trabajos propios publicados” (5. Función Pedagógica). http://webspersoais.usc.es/persoais/josemanuel.tourinan/funcped.html

Paradigma de la Pedagogia

Quan la Pedagogia es constitueix com a ciència s’associa al paradigma: higiènic, fisiològic, mèdic i naturalista. Aquesta vol ser reconeguda com a ciència i ha d’actuar com a ciència fisiològica: avaluar objectius, com per exemple les colònies escolars es pesava als infants abans de marxar i després al tornar per veure quins canvis s’havien produït en els petits respecta si alimentat millor, etc. Com hi ha un reconeixement mèdic  treballant per la prevenció de malalties ens trobem l’impuls de la Pedagogia dins del naturalisme darwinista.

Amb aquestes dades introductòries podem dir que al 1898 l’escola catalana pretén educar amb els valors de treballar, estalviar i persones previsores = ser bona persona vol dir treballadora. És el discurs de la pedagogia liberal: “si ets constant i treballadora no seràs pobre.

Paradigma de la Pedagogia: Model basat en la medicina, és naturalista, es va arribar a parlar de races (catalans i castellans). En aquest punt de vista el fet de parlar de races és un tema molt delicat perquè fas creure a l’altre que no només es diferent a tu, sinó que pots fer creure que com a castellà o com a català, en aquest cas, una de les dos es superior, i no es veritat, cap cultura es superior a un altre. Quan enfrontes dues cultures i es vol que una desaparegui ens trobem en un enfrontament intern molt perillós. El perill del nacionalisme més la crisi és que entrin en conflicte les persones d’un mateix territori; la ideologia pot portar a fer atrocitats, per aquest motiu es molt important fer una educació d’equitat,  de respecte a les persones i de responsabilitat cap a les altres persones, cap a la comunitat.

Evolució de la Pedagogia i/o Educació

Dins del paradigma de la pedagogia podem trobar diferents models educatius: 

Liberal: Busca construir persones molt treballadores per tenir èxit material, al 1980 neix la teoria neoliberal, en “El camino de la servidumbre” de Frederich A. Hayek.

“Cualquier política dirigida directamente a un ideal de justicia distributiva, es decir, a lo que alguien entienda como una distribución "más justa", tiene necesariamente que conducir a la destrucción del imperio de la ley porque, para poder producir el mismo resultado en personas diferentes, sería necesario tratarlas de forma diferente. Y ¿cómo podría haber entonces leyes generales?” [1]

Es crea una educació per servir a l’economia.

Civisme: A l’escola t’ensenyen a ser cívic a ser nacionalista defensar el teu dret i defensar la teva identitat (llengua, valors, maneres de fer, etc).

Identitat va més enllà d’una llengua, d’un valor, es sentir-te identificat amb un grup de persones que comparteixes lo anterior més unes normes que us vinculen dins d’un territori.

Per aquest motiu penso que “civisme” a l’escola es difícil de tractar perquè l’educand es troba entre diferents aigües, donat que no només rep informació de l’escola que li diu que ha de defensar això o allò, sinó que el que l’alumne visqui a casa també influeix en la seva forma de pensar. D’aquí que, penso, és molt important que les Escoles i les Famílies treballin junts per una educació cívica (clar que amb l’exemple del polítics difícilment s’aconseguirà aquest objectiu). 

Consumisme: Que la persona consumeixi. A l’escola s’ensenya a consumir temari: t’ensenyen a que tu sol no ho pots fer. Et fan pensar que el coneixement caduca, i no es cert, si tens un de bàsic et serveix per aprofundir en un tema.

Per exemple: si saps fer servir el word de Micorsoft Office, segurament sabràs fer servir un altre programa de processador de textos com ara el LibreOffice (programari lliure).

Hipòtesis sobre un nou camp de concentració postmodern: Ens trobem en un país democràtic on ens fan pensar que som lliures en les nostres accions però, realment ho som? La veritat en un país que anomenem democràtic ¿Cóm pot ser que encara tinguem que llegir “Llibertat a X” que fou detinguda en una manifestació o mobilització ciutadana. Això vol dir que vivim en una falsa democràcia, no pot ser que per manifestar-te et detinguin i per l’altra banda que els policies et peguin quan estàs donant la teva opinió davant d’una política repressiva que escanya cada cop més al ciutadà. 

Desallotjament de Plaça Catalunya el 27 de Maig del 2011

Sens demana que fem sacrificis mentre molts dels nostres veïns, coneguts o no coneguts passen gana i els han fet fora de casa per unes clàusules hipotecàries no controlades que exprimeixen a la persona que les demanà amb interessos que has pagat 5 cops mínim. Els bancs i caixes que es van pujar a la festa Inmobiliaria i la gent que es va sumar però confiant amb els primers a resultat ser com els préstecs que el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial van “donar” préstecs als països del tercer món per que invertissin en desenvolupament però es cert que els diners que se’ls hi ha donat han sigut per invertir dins del desenvolupament del país? Sembla ser que part dels diners se’ls queda el dirigent del país que no es preocupa gaire de la gent que l’envolta, dels seus compatriotes, ells es queden els diners i qui ha de pagar el deute, perquè no oblidem que són diners prestats, és el ciutadà que no ha vist aquest diners que se suposava li donarien una oportunitat per estudiar, per educar-se, per fer un petit negoci, cultivar una petit tros de  terra, etc.

Aquest països han pagat el deute molts cops, com les persones endeutades per una hipoteca, però com els interessos canvien sembla ser que mai acabes de pagar el que et van prestar...

Doncs bé això ens passa a nosaltres amb el tema de la crisis, estem en una dictadura financera del neoliberalisme salvatge, i no farem referencia a la teoria de Darwin amb la mala interpretació amb la seva teoria de l’evolució i la selecció natural, ell no volia dir que havia de sobreviure el més fort a nivell de l’espècie humana, amb la resta d’espècies hi ha una selecció natural on viu el més fort. En el nostre cas quan ell va escriure el llibre no crec que fos neoliberal, la veritat es que pel poc de se de la seva teoria ens mostra que la divisió de classes la creem nosaltres, no hi ha un estatuts natural, ja que les persones en si naixem amb unes potencialitats les quals ven educades i treballades es poden transformar l’estatus que ha nascut en una família obrera a un nivell més alt, es a dir arribar a un càrrec per exemple d’empresari, de professor de universitat, etc. Només s’han de donar les eines necessàries per poder reduir aquestes diferències, però malauradament amb la idea de que “sobreviu el més fort, perquè la ciutat es una selva” (frase del meu germà i el meu pare) només pots pensar en tu.

Aquí es on radica l’error, si només penses en tu et separes de les persones que es troben en situacions similars a tu, això vol dir que et trobes sol i si et trobes sol no ets capaç de pensar, de reaccionar, en definitiva de lluitar.

---

[1]Cita del libro El camino de la servidumbre,  de F.A. Hayek; http://es.wikipedia.org/wiki/Camino_de_servidumbre