Paradigma de la Pedagogia

Quan la Pedagogia es constitueix com a ciència s’associa al paradigma: higiènic, fisiològic, mèdic i naturalista. Aquesta vol ser reconeguda com a ciència i ha d’actuar com a ciència fisiològica: avaluar objectius, com per exemple les colònies escolars es pesava als infants abans de marxar i després al tornar per veure quins canvis s’havien produït en els petits respecta si alimentat millor, etc. Com hi ha un reconeixement mèdic  treballant per la prevenció de malalties ens trobem l’impuls de la Pedagogia dins del naturalisme darwinista.

Amb aquestes dades introductòries podem dir que al 1898 l’escola catalana pretén educar amb els valors de treballar, estalviar i persones previsores = ser bona persona vol dir treballadora. És el discurs de la pedagogia liberal: “si ets constant i treballadora no seràs pobre.

Paradigma de la Pedagogia: Model basat en la medicina, és naturalista, es va arribar a parlar de races (catalans i castellans). En aquest punt de vista el fet de parlar de races és un tema molt delicat perquè fas creure a l’altre que no només es diferent a tu, sinó que pots fer creure que com a castellà o com a català, en aquest cas, una de les dos es superior, i no es veritat, cap cultura es superior a un altre. Quan enfrontes dues cultures i es vol que una desaparegui ens trobem en un enfrontament intern molt perillós. El perill del nacionalisme més la crisi és que entrin en conflicte les persones d’un mateix territori; la ideologia pot portar a fer atrocitats, per aquest motiu es molt important fer una educació d’equitat,  de respecte a les persones i de responsabilitat cap a les altres persones, cap a la comunitat.

Evolució de la Pedagogia i/o Educació

Dins del paradigma de la pedagogia podem trobar diferents models educatius: 

Liberal: Busca construir persones molt treballadores per tenir èxit material, al 1980 neix la teoria neoliberal, en “El camino de la servidumbre” de Frederich A. Hayek.

“Cualquier política dirigida directamente a un ideal de justicia distributiva, es decir, a lo que alguien entienda como una distribución "más justa", tiene necesariamente que conducir a la destrucción del imperio de la ley porque, para poder producir el mismo resultado en personas diferentes, sería necesario tratarlas de forma diferente. Y ¿cómo podría haber entonces leyes generales?” [1]

Es crea una educació per servir a l’economia.

Civisme: A l’escola t’ensenyen a ser cívic a ser nacionalista defensar el teu dret i defensar la teva identitat (llengua, valors, maneres de fer, etc).

Identitat va més enllà d’una llengua, d’un valor, es sentir-te identificat amb un grup de persones que comparteixes lo anterior més unes normes que us vinculen dins d’un territori.

Per aquest motiu penso que “civisme” a l’escola es difícil de tractar perquè l’educand es troba entre diferents aigües, donat que no només rep informació de l’escola que li diu que ha de defensar això o allò, sinó que el que l’alumne visqui a casa també influeix en la seva forma de pensar. D’aquí que, penso, és molt important que les Escoles i les Famílies treballin junts per una educació cívica (clar que amb l’exemple del polítics difícilment s’aconseguirà aquest objectiu). 

Consumisme: Que la persona consumeixi. A l’escola s’ensenya a consumir temari: t’ensenyen a que tu sol no ho pots fer. Et fan pensar que el coneixement caduca, i no es cert, si tens un de bàsic et serveix per aprofundir en un tema.

Per exemple: si saps fer servir el word de Micorsoft Office, segurament sabràs fer servir un altre programa de processador de textos com ara el LibreOffice (programari lliure).

Hipòtesis sobre un nou camp de concentració postmodern: Ens trobem en un país democràtic on ens fan pensar que som lliures en les nostres accions però, realment ho som? La veritat en un país que anomenem democràtic ¿Cóm pot ser que encara tinguem que llegir “Llibertat a X” que fou detinguda en una manifestació o mobilització ciutadana. Això vol dir que vivim en una falsa democràcia, no pot ser que per manifestar-te et detinguin i per l’altra banda que els policies et peguin quan estàs donant la teva opinió davant d’una política repressiva que escanya cada cop més al ciutadà. 

Desallotjament de Plaça Catalunya el 27 de Maig del 2011

Sens demana que fem sacrificis mentre molts dels nostres veïns, coneguts o no coneguts passen gana i els han fet fora de casa per unes clàusules hipotecàries no controlades que exprimeixen a la persona que les demanà amb interessos que has pagat 5 cops mínim. Els bancs i caixes que es van pujar a la festa Inmobiliaria i la gent que es va sumar però confiant amb els primers a resultat ser com els préstecs que el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial van “donar” préstecs als països del tercer món per que invertissin en desenvolupament però es cert que els diners que se’ls hi ha donat han sigut per invertir dins del desenvolupament del país? Sembla ser que part dels diners se’ls queda el dirigent del país que no es preocupa gaire de la gent que l’envolta, dels seus compatriotes, ells es queden els diners i qui ha de pagar el deute, perquè no oblidem que són diners prestats, és el ciutadà que no ha vist aquest diners que se suposava li donarien una oportunitat per estudiar, per educar-se, per fer un petit negoci, cultivar una petit tros de  terra, etc.

Aquest països han pagat el deute molts cops, com les persones endeutades per una hipoteca, però com els interessos canvien sembla ser que mai acabes de pagar el que et van prestar...

Doncs bé això ens passa a nosaltres amb el tema de la crisis, estem en una dictadura financera del neoliberalisme salvatge, i no farem referencia a la teoria de Darwin amb la mala interpretació amb la seva teoria de l’evolució i la selecció natural, ell no volia dir que havia de sobreviure el més fort a nivell de l’espècie humana, amb la resta d’espècies hi ha una selecció natural on viu el més fort. En el nostre cas quan ell va escriure el llibre no crec que fos neoliberal, la veritat es que pel poc de se de la seva teoria ens mostra que la divisió de classes la creem nosaltres, no hi ha un estatuts natural, ja que les persones en si naixem amb unes potencialitats les quals ven educades i treballades es poden transformar l’estatus que ha nascut en una família obrera a un nivell més alt, es a dir arribar a un càrrec per exemple d’empresari, de professor de universitat, etc. Només s’han de donar les eines necessàries per poder reduir aquestes diferències, però malauradament amb la idea de que “sobreviu el més fort, perquè la ciutat es una selva” (frase del meu germà i el meu pare) només pots pensar en tu.

Aquí es on radica l’error, si només penses en tu et separes de les persones que es troben en situacions similars a tu, això vol dir que et trobes sol i si et trobes sol no ets capaç de pensar, de reaccionar, en definitiva de lluitar.

---

[1]Cita del libro El camino de la servidumbre,  de F.A. Hayek; http://es.wikipedia.org/wiki/Camino_de_servidumbre