Exposem la hipòtesis
de que la pedagogia està vinculada al poder amb una intenció de control social.
La pedagogia es
escèptica: no és neutra, es creà com a control social[1] com la
sociologia, per últim hem de pensar que l’escola es molt important per dur a
terme la tasca d’una educació guiada amb uns interessos darrera.
Veurem una part del
pensament de Karl Marx, Max Weber, Charles Darwin i els discursos de poder de
Foucault, on intentarem veure si realment la pedagogia es va crear amb una
intenció de convertir a les persones en persones productores al servei “d’algú”
o de l’economia...
Karl Marx va jugar un paper
important a la Primera
Internacional a Londres al 1864. Aquest socialista redactor de la lluita de
classes fou un estudiós del sistema econòmic, de l’organització del capitalisme
i com provoca la divisió de les classes socials, proclamador de la “dictadura
del proletariat” [2].
És interessant
veure que la seva família ascendent fos jueva i que el seu pare revés per
primera vegada una educació laica, aquí detectem una escissió en l’educació i per
tant en una manera de veure les coses diferents. Estudià: filosofia, literatura.
Es casa amb una aristòcrata, una baronessa, sorprèn veure com algú noble, de
sang pura, es casa amb un burgès. El pare d’ella era un aristòcrata liberal i
això diu molt ja que va deixar casar la seva filla amb el que anys més tard
crearia el llibre: “El capital”. El que vull dir es que, per sort, trobem
persones que encara que siguin riques per alguna cosa que no se sap què es
preocupa d’altres persones, que li donen importància al saber i això als “de
sota” ens dona oportunitats d’actuar de comunicar i de canviar.
Max Weber sociòleg alemany
(Prusia 1864 – Baviera 1920), fill d’un jurista i polític destacat del Partit
Liberal Nacional en la època de Bismarck; s’interessà
pel dret, la història i la economia amb la qual va basar moltes de les seves
investigacions. Weber va renovar les ciències socials incloent una nova metodologia,
no només basant-se en la de la física i la natura, tenint en comte que en
“assumptes socials” intervenen individus amb consciencia, voluntat e intencions
que es important comprendre[3].
M. Weber diu “Sociología es la ciència que busca comprender, interpretándola la acción
social para de esta manera explicarla
causalmente en su derarrollo de efectos” ¿Cóm era el món ideal calvinista?
“Dios es un ser omnipotente y omnisciente que
ya sabe de antemano quienes en este mundo se salvaran y quienes están
condenados a ser reos del fuego eterno; no podemos saber con certesa si estamos
dentro de los predestinados a la salvación, pero sí podemos minimitzar las
señales externas que nos identificarían como predestinados a la condenación. Debemos
trabajar en este mundo tanto para aliviar la angustia de nuestra possible condena,
como para que los Frutos de nuestro Trabajo sirvan de ofrenda para glorificar
al Señor. No podemos tener ningún tipo de contacto místico con Dios porque él
es todo pureza y nosotros somos inmundos; tampoco podemos buscar la salvación mediante
rituales mágicos [...]reclama una acción dentro del mundo, y no un rechazo o
una huida frente a él. Nuestra conducta
debe ser la de trabajar mucho, ahorrar nuestras ganancias, y no gastarlas en
bienes suntuarios o en lujos, porque eso podría ser una señal inequívoca de
estar predestinados a la perdición”[4]
I quin es el model que s’ha instaurat a nostra societat a l’època dels
nostres avis/es, pares/mares? Treballa molt, estalvia i no seràs pobre, molt
similar al que diuen els protestants, oi? El que trobo molt curiós com el fet d’honorar
a Déu ha fet que acabem valorant lo material i desenvolupant una economia
capitalista del creixement.
Pot ser es hora de que fem un canvi de mentalitat i si volem honorar a
Déu millor seria cuidar a totes les criatures de la terra i fomentar el
decreixement (Arcadi Oliveres), deixar que cada societat es pugui desenvolupar
per si mateixa compartint tècniques però no explotant-les com hem fet fins ara
els països occidentals.
Clar que el que dic, reconec que, és molt agosarat perquè implica que
hem de canviar la nostra mentalitat consumista i material, per conscienciar-nos
de que si hi ha gent pobre tenim part de la responsabilitat, per no preocupar-nos
en quines condicions i d’on a sortit el que comprem, per exemple. D’altra banda
tenim el problema de que avui en dia encara hi ha molts governs que es salten
els Drets
Humans, perquè tenen un control massiu del treball per exemple o permeten l’explotació,
la Xina es un exemple donat que part del seu gran creixement es deu a l’explotació
del treballador: males condicions laborals, poc reconeixement d’aquest, sense ajuda
si es queda sense feina, etc.
Comte diu que la
societat te unes lleis que es poden descobrir, autonomia social, separació de l’estat i l’església, es en la
teoria positivista amb la que ens trobem, es a dir ens hem de basar en la
observació dels fets i l’experiència per trobar la veritat.
Darwin porta idees
evolucionistes amb un factor teòric: positivista, exigències del mètode
científic i l’exigència de lleis socials; i el factor social i economista; la
idea de l’evolució està en la societat, viu en una societat teocràtica on l’església
te el poder, això i la seva teoria es una escissió fins els que es creia fins
llavors, el que hem de tenir en compte es que Charles Darwin no negava l’existència
de Déu sinó que no havia creat l’home (creacionisme), que aquest havia estat
fruit de l’evolució, es basa en les idees de naturalesa de Rousseau, tot i que
les desenvolupa molt més provoment la idea i la investigació de que la persona
ve del ximpanzé, on teoritza que en la naturalesa viu el més fort (sobreviu l’espècie
millor adaptada).
Continuarà...
[1]Decret Estatal de
7 de juliol de 1944: Aquest Decret ja es donava resposta a l’exigència social
d’un servei pedagògic independent i distint de la docència, de manera que es
feia diferenciació entre les tasques del pedagog i la del docent.
[2]Les dictadures no
són bones perquè vol dir exercir el poder d’uns quants sobre uns altres, en
aquest cas que el proletariat tingui molt de poder significa que uns tindran
més poder que uns altres perquè en el treball hi ha divisió de càrrecs a no
ésser que aquesta divisió sigui per consens. Malauradament dictadura vol dir
retallar drets, pensaments, accions, etc., per tant tot i que es vulgui una
igualtat i un reconeixement, en aquest cas al proletariat, no deixa de ser una
manera extremista de portar les coses, si no pots pensar per tu mateix deixes
de ser tu o deixes de ser persona, tenint en conta que el pensament es una
característica humana.
[3]Biografias y vida:
Max Weber; http://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/weber_max.htm
[4]Weber, Max (2003); La ética del protestante y el espíritu del capitalismo, introducción y edición crítica de Francisco Gil Villegas M.; Mèxic: Editorial Taurus. Pg. 30
