J. Habermas, Elster, el diàleg, la veritat i la racionalitat

21·09·2012

Parlem de  Jügen Habermas, un filòsof alemany[1] on diu que el diàleg ha de ser igualitari, es van portant dades, dona una solució precària, al tema de la veritat, però satisfà per un moment. Argumenta que a la veritat arribem amb els estudis i com aquests són canviants diem que la veritat pot ser provisional.

Jon Elster (1940) és un teòric social i polític noruec que ha publicat treballs sobre filosofia de les ciències socials i teoria de l’elecció racional;

Teoria racional: La racionalitat es defineix mitjançant una extensió de les eleccions individuals a les eleccions polítiques que, en algun sentit, estan fetes per i per a la “societat”. Les col·lectivitats no tenen desitjos ni creença, per aquest motiu apareixen problemes de relacions agregades, la informació y la instruments d’eleccions. D’altra banda la incertesa és el major obstacle per les eleccions polítiques racionals. Diu que la justícia, més que la racionalitat, deu guiar les eleccions polítiques (però ens trobem que les lleis molts cops estan a favor d’aquelles persones que les generen i per tant podem dir que no hi ha una justícia equitativa per els ciutadans, ja que un ciutadà no disposa de privilegis i un polític sí com si ells i elles no fossin cívics) [2].  

Mostrar que una acció es racional és oferir un argument on el desig de l’agent , aquest ha d’ésser justificat. Explicar una acció com acció requereix una demostració d’una acció racional i no donada per la casualitat, per una acció accidental.

“Les accions són el resultat de les oportunitats de les possibilitats” -->  oportunitat i preferència. 

Aquí deixo l'enllaç a la pel·lícula Match Point, que es va comentar a classe la necessitat de fer veure el que no ets per arribar a un tipus estatus de vida. 

Director: Woodi Allen (2005), Match Point

Parlarem d’ella en les  següents entrades segurament, però poso l’enllaç per si algú l’interessa mirar-la. 

Aquesta pel·lícula és una producció de Woody Allen en Match Point (2005) parla de la ostentació que, algunes, les persones tenim davant una vida còmode plena de vens materials i fins a quins punts arribaríem per aconseguir allò que volem. 

6·09·2012

La veritat, existeix una neutralitat en la ciència?

Hi ha una crítica a la postmodernitat i a la modernitat perquè hi ha una descreença del mite (Nietzchie, desaparició del mite) on la ciència busca crear, trobar una certesa.

Creiem que el progrés es bo, però tot progrés es bo? Hi ha una ètica i una moral a aquest concepte?

Walter Powell “se pueden demontar o redefinir más ràpidament que los activos fijos de las jerarquías” ve a dir que els ascensos i els acomiadaments tendeixen a no estar estipulats en una norma clara i fixa, com tampoc estan rígidament definides les tasques. Per exemple la nova llei del treball, en aquí es veu la flexibilitat que tenen les empreses per acomiadar al treballador[3]. 

Però no parlem de petites empreses, que aquestes assumeixen un cost molt alt per treballador, amb uns impostos del 30% si no recordo malament, mentre que una gran empresa (Coca-cola, Nestle, etc) cotitzen molt poc a l’estat i aquestes són les que s’aprofiten realment de les avantatges que comporta aquesta llei. Es trobem llavors amb una incertesa davant la protecció que ens pot aportar una nova llei, segons l’exemple que acabo de donar. 

Per un altra banda Richard Sennett ens parla de la incertesa amb la que vivim degut a la pressió social en la que ens trobem; trobar-nos en una relativitat, o no trobem una veritat d’acció de cap a on hem de tirar, que ens deixem endur només per l’economia, pel capitalisme perquè se’ns diu des de diferents llocs que això es el que mana el món. 

La falta de mite on la ciència només diu la veritat i aquesta es canviant, veiem la possibilitat de que no ni hagi, es creu que la veritat existeix segons el temps històric. Això ho podem lligar amb els camps d’extermini, si la postmodernitat només creu en la raó i ens trobem davant una crisi de la veritat, en nom d’aquesta es pot fer qualsevol cosa, l’exemple Auschwiz, entre molts altres.

Em pregunto si ens conformem? De veritat que no hi ha veritat? Tot es igual?

Jo considero que si que hi és, no absoluta. Habermas ens presenta 3 tipus de veritat:

•  Argument de la força 
•  Argument de les millors raons (diàleg) 
• Veritat per comunicació

“La veritat s’estableix segons les dades objectives del món i la relació intersubjectiva”

“La veritat és provisional, en discussió i condicions d’igualtat donada per la ciència de manera crítica”

Agafant de nou l’elecció racional d’Elster, des de la perspectiva de triar una parella:

• Racional, com exemple la pel·lícula Match Point 
•  Supeditats a les normes socials, per exemple triaràs una parella independent si tu ho ents, a vegades no es va conscientment. 
•  Emocions

Dit d’un altre manera:

·         Teològica = Racional

·         Normativa = Norma Social

·         Dramatúrgia = norma social + pel·lícula à desenvolupar el teu paper dins la societat.

·         Emotiva o Irracional

·         Comunicativa = parlar amb la parella: aprendre a canviar valors que siguin positius per nosaltres. 

En paraules de Habermas ens diria que triéssim la parella pel diàleg, et donarà peu al consens per posar normes que aquestes ajudaran a minoritzat els conflictes.

El professor A.E ens dona l’exemple de Pio Moa que es torna feixista i enganya a través dels medis de comunicació fent aquests tipus de declaració: 
Pío Moa: «Franco no aniquiló a los rojos, los escarmentó»,⁸ en que sostenía que muchas víctimas del franquismo, como las Trece Rosas o Lluís Companys, no eran en absoluto inocentes y que «aquellos que hoy defienden la Ley de la Memoria Histórica se identifican con los criminales, los de las checas» o   amb la “Matanza de Badajoz”.

Blog Anton Saavedra

LA MEMORIA HISTÓRICA: La “matanza” de Badajoz (1936)

 Costa comprendre que una persona que havia lluitat per la república fes aquestes declaracions, realment el judici racional el va superar per estar acord amb els pensaments del moment, manipular la pròpia veritat dels defensors de la llibertat. 



Davant aquest exemple només ens queda: si volem defensar la veritat ens hem de protegir dels experts, has d’estar informat.

Enamorar-te és una socialització --> qüestió d'aprenentatge, l'enamorament no es igual per tothom, el tractes segons tu hagis observat, ho hagis trobat tindràs una forma d'enamorar-te o un altre. 
 

Habermas representant de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt, diu que hi ha dos tipus de raó:

• raó comunicativa: per arribar a un acord "la vida".
• raó instrumental: raó segons "el fi justifica els mitjans"; no és veritat i no és justificable qualsevol cosa per aconseguir l'objectiu. El bé va segons persona, el que creu la persona.

Ens trobem en un capitalisme desbocat el qual ens porta a un neoliberalisme basat en la revolució industrial, es creu que hi ha un bé. L'enfrontament entre Guardiola (liberalisme) i Mourinho (neoliberalisme) es veu que hi ha un intenta ser ètic en conseqüència a les accions, en canvi el segon no importa els mitjans, es com diu Mark Granovetter "la fuerza de los vínculos débiles", si una organització, sigui vella o nova, opera com una estructura de xarxa flexible, més que amb una rígida estructura de comandament en la cima, la xarxa també pot debilitar els vincles socials (R. Sennett). 

 

En el món animal serveix la revolució industrial com a moment de supervivència, però en l'humà no perquè no només hem de sobre viure sinó que hem de conviure, tot i que ara ens trobem amb un neoliberalisme que aplica "la llei del més fort" una traducció incorrecta de la teoria evolucionista del darwinisme. 

Hem de fer política amb ètica, es a dir fer servir la raó comunicativa. 

El postivisme va acollir la objectivitat de la Revolució Industrial com la ciència neutral; que no existeix perquè la fan les persones, els científics es mouen per interessos, per diners, per prestigi.

Els valors no es remeten només a lo privat sinó que han de ser públics i lligats a l'ètica.

L'ètica del discurs es fomenta de manera universal, serveix per a totes les cultures. Condicions reals --> com podem determinar si s'extermina als jueus?, per exemple tenint en compte els drets humans, que protegeixen i estimen la dignitat humana. Diàleg intersubjectiu diàleg de condició ideal (pel·lícula "La decisió de Sofí). Per prendre una decisió hem de fer que tothom interessat participi. tothom te que participar en igualtat: tothom a de parlar --> no s'ha de estar coaccionat, actualment això no es possible en moltes feines perquè t'amenacen dient: "La porta es molt gran"

 

MAI HEM D'USURPAR LA OPINIÓ DELS ALTRES, no sabem com pensen i no podem parlar per ells. 

 

Alternatives:

1. Socialització de l'alegria i   la passió al patiment.
2. Valors positius: estabilitat manca de passió.
3. No triar. Així ni patiment ni avorriment.

Conclusions

 

Podem concloure que submergits en una societat neoliberal, i més en temps de crisis, es veiem envoltats per una falta de certesa important la qual ens fa posar en dubte quasi tot, això implica una inestabilitat social important. Per no deixar-nos arrossegar per la inèrcia que produeix la societat es necessari arribar acords, i una implicació de les persones per arribar a un consens, a una raó comunicativa. 

---

[1]La seva biografia està en l’entrada anterior del blog, enllaç a Wikipedia.

[2]Olivé, Leon (compilador) (1998); Racionalidad, ensayos sobre la racionalidad en ética y política, ciéncia y tecnología; España: Ed. Siglo Veintiuno.

[3]Sennet, Richard (1998); La corrosión del caràcter, las consecuencias personales del Trabajo en el nuevo capitalisme, pg. 22 cap. A la Deriva; Barcelona: Ed. Anagrama.