Lyotard, la condició postmoderna

01·10·2012

En la classe anterior vam dir que amb la ciència es fa el diàleg del consens, de l’acord de Habermas, la ciència es fa a través de la investigació i la crític.

Lyotard és un Francesc que mori al 1998, militant del socialisme o barbàrie (1968) juntament amb Guy Debord (civilització de l’espectacle). 

El socialisme s’oposava a l'Estalinisme (comunisme totalitari). Indici del Trotskisme (la revolució havia de ser cada dia).

Arriben les noticies a França a través del Trotskisme l’existència del gulag. El comunisme la unió soviètica un idealisme es declara postmodern, es declina a les línies nisthechanas. La teva interpretació et porta a l’optimisme o al pessimisme. 

Es produeix la crisi perquè passem a un salvatgisme (neoliberalisme), a un canvi de paradigma polític en la modernitat existeix una interpretació de la paraula.

Bauman ens parla de la modernitat líquida que se’ns escapa de les mans, a les persones se’ns considera consumidores, de fet es cert però perquè em rebut una educació que en gran part es basa en el consumisme, i no es una mala educació del nostre entorn sinó de tota la societat en general, de fet la globalització te molt a veure en aquest efecte.

Hi ha una barreja del relat i la narració que es transforma en una cosa sinònima, tenen una interpretació al què haig de fer? Ens trobem desorientats degut al desempari de l’Estat preocupat només per l’economia, deixant-nos a la nostra sort per ser autodidactes en l’educació, en la reacció que hem de fer davant l’entorn, sense tenir un guia que fins fa, relativament, poc era ell qui marcava les pautes.

Documental: 5 idees per salvar el món, 30 minuts.

El canvi climàtic s'ha convertit en un maldecap per a la comunitat internacional, fins al punt que alguns científics han començat a investigar i a proposar solucions definitives per aturar el canvi climàtic. Algunes idees poden semblar rudimentàries, però a vegades les idees més estranyes arriben a ser genialitats.

Un reportatge de:
Jonathan Barquer.
Producció:
Karen O'Connor. BBC.

Sinopsis: En aquest reportatge s'analitzen i es veuen les idees proposades per cinc científics per acabar amb l'escalfament de la terra i, per tant, per evitar que continuï augmentant el ritme del canvi climàtic. Algunes d'aquestes idees passen per posar un sol en òrbita que ajudi a escalfar la terra, mentre que hi ha científics que el que proposen es fer créixer artificialment el plàncton de l'aigua del mar, que pot absorbir grans quantitats de diòxid de carboni.

El món s'està transformant a causa del canvi climàtic, més de pressa del que deien totes les previsions. Grans blocs de gel dels icebergs s'estan desfent, grans zones de gèlida tundra s'estan escalfant, els nivells de l'aigua del mar han començat a pujar i les pluges registrades a molts llocs estan perdent la regularitat. Alguns dels científics més originals i eminents estan intentant trobar solucions i respostes abans que sigui massa tard. Algunes d'aquestes idees comporten intentar filtrar els raigs del sol amb núvols creats expressament, construir arbres de manera artificial que ajudin a refrescar el planeta i a fer la fotosíntesi, o disparar grans quantitats de sulfur fins a l'estratosfera amb artilleria pesant.

Necessitem salvar el planeta i necessitem idees que funcionin de forma ràpida, abans de que sigui massa tard. Algunes idees que ara semblen del tot impossibles, potser seran la solució definitiva a un problema que cada cop preocupa a mes persones: Els greus efectes del canvi climàtic.

El metarelat ens porta a una secta on creiem que hi ha la resposta de tot. Si la societat del benestar ens atorgava protecció i seguretat Lyotard afirma que aquesta s’ha acabat, es basa en els filòsofs de la sospita:

• Nietzsche → la fi del mite
• Freud → el subconscient.
• Marx → l’alienació

Per exemple els estudis s’acaben posant de manera presencial, donat que la tecnologia encara pot portar molts problemes tècnics (es torna a un metarelat). Aquí podem veure com el progrés no sempre es tan bo, la pel·lícula de Termiator ho reflexa molt bé.

“No hi ha un sistema alternatiu pel canvi  quan treballis intenta ser transparent”

Foucault, actualment no es possible la revolució perquè ens plantegem la pregunta de, desitgem la revolució?

El cas es que no estem preparats per la revolució perquè com diu Noam Chomsky, en 10 Estratègies de Manipulació Mediàtica, en el punt 3.

La estrategia de la gradualidad: Para hacer que se acepte una medidia inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagostas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decente, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicaciones de una sola vez.

Aquest argument es pot ajudar a entendre que ens costi tant despertar-nos i lluitar per allò que tants anys d'esforç a tantes persones activistes i revolucionàries que creien en un canvi s'està esfondrant poc a poc...

Jean François Lyotard i l'hermenèutica

Hem de buscar el desacord. La ciència la filosofia busquen idees (paralogia), la ciència ens dona ideas aquí hi ha una contraposició a Habermas amb el seu discurs hegemònic. Em de buscar la igualtat, fer un espai de donar veu a les persones.

Generar llocs on els presos, la gent gran, els infants, els joves puguin manifestar les seves inquietuds, però al trobar-nos en una societat postmoderna on no esta d'acord en donar veu a les persones en contes d'atorgar espais els treuen, els privatitzen. Per exemple els Ajuntaments cada cop deleguen més tasques d'administració a empreses privades, això comporta un encariment del servei i una precarització d'aquest, perquè es busca un major rendiment a un cost baix en les despeses de l'empresa. En aquí no hem de generalitzar, però tal i com estan anant les coses amb les retallades, que fa la Generalitat i l'Estat ens adonem que si que hi ha una influència.

D'altra banda es important destacar que no totes les empreses son igual, que algunes utilitzen la ètica i la moral, perquè realment creuen que fan un servei a la societat i que per tant han de ser honestos davant el servei que ofereixen.

Però, què es l'hermenèutica? És la ciència que estudia les interpretacions, no sabem els significat de les coses, llavors només ens queda la interpretació.

Com Jorge Larrosa en Agamenon i su porquero parla de la realitat i de la veritat, doncs bé nosaltres fem interpretacions d'aquestes segons les nostres creences i coneixements, es a dir que fem servir l'hermenèutica molts cops sense adonar-nos, quan llegim una noticia interpretem la informació segons el context, per exemple.

Documental: La síndrome del marti jubilat de 30 minuts 

En aquest documental vam descobrir que la ment i el cos està connectat, com el fet de no sentir-te bé, en aquest cas al costat d'una persona, et pot arribar a fer sentir malament físicament, això també està relacionat amb la societat i cultura en el que naixem. En cas d'aquestes dones el fet d'haver viscut pràcticament soles durant el seu matrimoni degut a que qui havia de treballar era l'home, elles feien la seva vida, complint amb el comés que com a mullers se'ls hi encomanava.

El vídeo ens mostra que els canvis són difícils d'assumir i que poden comportar problemes si no s'assimilen bé, en el cas de les parelles que van donar el seu testimoni en l'estudi realment vam veure la falta de comunicació entre ells, com feien una vida completament separada on, sembla ser i vist des de fora, només compartien casa.

Tenint en compte el documental em mostra que els canvis han de ser graduals per poder-te acostumar i per l'altra banda acceptar-los.

03·10·2012

Ètica protestant del treballador

L'Ètica protestant del treballador va ser desenvolupat per Max Weber¹, amb el seu llibre “l'Ètica protestant i l'esperit del capitalisme”, principalment, on intenta descobrir les premisses del treball en la religió protestant, es així que es desvetlla la manera de fer i el teixit que es construeix a partir de la moral protestant.

Aquest tema esta relacionat amb la nostra manera de fer les coses de com ens hem desenvolupat en l'àmbit del treball, fins els nostres dies, com vivim en un món capitalista, les bases es van instaurar en el protestantisme i es va fer més fort amb el Calvinisme.

Conclou Weber sobre aquestes premisses: “ L’home que està dominat per la idea de la propietat com obligació o funció quin compliment se li encomana, a la que s’ha de supeditar com administrador, més encara, com una màquina adquisitiva , viu la seva vida sota el pes d’aquesta freda pressió que li ofega tot possible gaudi vital. I com més gran és la riquesa, més fort és el sentiment de la responsabilitat per a la seva conservació incòlume ad gloriam Dei i el desig d’augmentar-la per mitjà del treball incessant”2.

Aquesta premissa ens mostra que estem supeditats al treball, que no hem de gaudir de la vida, tot i que vam gaudir (fictíciament) duent una vida d'ostentació la qual amb la crisis actual ens ha fet veure que en veritat no érem més rics sinó que ens feien creure que ho érem, veure que no podem mantenir el que teníem ens produeix una angoixa de demanar ajuda per cobrir les nostres necessitat

Aquesta manera de veure les coses ens han portant també a la desigualtat de gènere, perquè en una societat regida per el gènere masculí on a sobre es veu recolzat per la interpretació de la bíblia a creat moltes diferencies i discriminacions al gènere femení.

El sistema de pensament de que la responsabilitat és de l'altre i en veritat és SOCIAL. La societat també responsabilitats sobre els problemes individuals.

Rousseau diu que la societat corromp, però no som nosaltres mateixos decidir si ens corromp o no? Es a dir que nosaltres mateixos posem unes mesures preventives per evitar els mals socials, per això penso que es necessari que tothom participi dels fets socials, de la política.

Sens plantegen algunes preguntes:

• Ens podem organitzar millor?
• Realment som només nosaltres responsables dels problemes de la societat?

La societat la formem totes les persones, l'inconvenient que hi ha es que unes persones exerceixen més poder que altres i al mateix temps dirigeixen la vida dels altres com a ells els hi va millor, en el nostre cas com vivim en un món capitalista ens trobem que qui dirigeix les nostres vides són les persones amb diners.

Segons Lyotard, sembla ser que en l'època postmoderna l'entenem de la següent manera:

3 veritats i sabers:

• ciència → saber denotatiu
• prescriptiu → la ètica
• saber performatiu → eficàcia (input) – eficiència (output) → es valora només el que dones.

Lògica de l'eficàcia: te contradiccions una reduir costos i ser més eficaços a la feina, però si redueixen costos no pots ser més eficaç a la feina a no ser que et tinguin sota pressió per la por.

El llenguatge segons Lyotard → s'ha de saber vendre (propaganda) i el poder postmodern es que no creiem en deu però creiem en la espiritualitat. 

Podem dir que si no hi ha una realitat, sinó que ni han de diferents, com diu Nietzsche "no existeixen fets sinó la nostra interpretació de la realitat.

 

_______________________

1Max Weber (1864 – 1920) naixí a Alemany, en una família burgesa i protestant; el seu pare fou líder socialdemòcrata i ell s'interessà sobretot per temes com l'ascens de la burocràcia, el sentit de l'acció política i els processos de modernització. Dos del seus llibres “l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1904 – 1905) i “sociologia de la religió (1913) han estat molt important a l'hora d'entendre el sentit de la religió al segle XX. (Ramon Alboberro, 2009; La funció social de la religió: Max Weber).
2 Blog: Quadern d'en Cinto Amat (2012); l'ètica protestant i les polítiques d'austeritat  http://cintoamat.blogspot.com.es/2012/07/letica-protestant-i-les-politiques.html