05·10·2012
Anthony Giddens,
sociòleg britànic a investigat sobre l’estructuració de la societat en la
postmodernitat i també a treballat sobre com fer un canvi a la social –
democràcia.
Fem una activitat on segons unes afirmacions que
el docent A.E. estreu del llibre “Sociología[1]”
de A. Giddens, ens posa a prova i ens fa reflexionar si les premisses són
certes o falses perquè poden ser una cosa o un altre depenent el que una
persona pensi.
1.
El amor romántico es parte natural de la
experiència humana, y por tanto se encuentra en todas las sociedades, en
estrecha conexión con el matrimonio.
L’amor pot ser un sentiment natural però no està
lligat al matrimoni, no es fa més fort amb ell; encara hi ha molts matrimonis
concertats, si el matrimoni es concertat difícilment hi haurà amor en ell, serà
un intercanvi de bens.
No hi ha una naturalesa humana, no hi ha una
manera de comportar-se inscrita als gens, sinó que es segons l’entorn on
creixes.
Hanna Arent esn parla de la condició humana, diu
que la persona no pot ser només un animal sinó que hi ha alguna cosa més. Es
per això que la persona pot estar per sota de la humanitat, ella parla de l’infrahome, quan no et consideren
persona, un exemple foren els jueus en temps del nazisme, un altre són les
nenes de 6 a 16[2]
anys que les fan casar amb homes de 21 anys en amunt, aquestes infants i
adolescents són considerades persones? A
mi, personalment, amb una mentalitat occidental crec que no se les considera
persones, sinó una mercancia d’intercanvi per un bé familiar[3]
2.
La duración de la vida de las persones
depende de su constitución biològica y no puede estar demasiado influïda por
las diferencias sociales.
La duració de la vida de les persones està lligada
a la classe social, ja que quan més pobre ets més dificultats tens per tenir
accés a una assistència digna (amèrica del nord es un exemple), per sort a
Europa encara ens mantenim amb l’Estat de Benestar que no sabem fins quan
durarà.
En aquesta afirmació també podem dir que les
classes socials també venen marcades amb els estudis que te una persona.
3.
En épocas anteriores la família era una
unidad estable, però hoy hay un gran aument en la proporción de <<hogares
rotos>>
Pot semblar que en altres temps hi hagués una
estabilitat familiar però no es cert si ho mirem amb uns ulls actuals, es a dir
antigament els nostres avis alguns es casaven per amor i altres per
conveniència perquè no hi havia cap altre sortida, fent un estudi de com eren
les famílies antigament i com són ara, que semblen desestructurades, podríem
verificar perquè estaven unides. Actualment es molt possible que hagi un
descens dels divorcis però no es una causa de que el matrimoni va millor sinó
que és perquè degut a la crisi el divorciar-te suposa trencar amb una
estabilitat econòmica i excloure’t de la societat → hi ha una explicació
científica.
4.
En todas las sociedades habrá persones
desgraciadas o deprimidas; por consiguiente, los porcentajes de suicidio
tenderán a ser los mismos en todo el mundo.
No, perquè no en totes les cultures es contempla
el suïcidi. Però si que hi ha una alta probabilitat de que aquest augmenti en
temps de crisis[4].
5.
La mayoría de las persones en todas partes
concedí valor a la riqueza material y tratarán de prosperar si hay
oportunidades para hacerlo.
No es pot saber del tot cert, ja que afirmar-ho
vol dir que s’ha fet un estudi de totes les cultures del món, i això només ens
proveiria d’una veritat provisional. Aquí en aquest aspecte incideix
l’educació, parlant en termes occidentals, ja que és aquesta la que dona la
oportunitat de transformar la manera de mirar el món i de poder-lo canviar. Els
diners no et fan feliç, però si que ajuda a viure.
“L’educació
te un poder transformador”
6.
Durante toda la historia humana se han
librado geurras. Si hoy nos enfretamos a la amenaza de la guerra nuclear, esto
se debe a que los seres humanos tienen instintos agrsivos que siempre
encontrarán una salida.
Avui en dia es parla de la GUERRA DE LA CULTURA (soft power), conquerir
el món a través de la diplomàcia.
7. La
difusión de los ordenadores y la automatización en la producción industrial
reducirá en gran medida la jornada laboral media de la mayoría de la población.
Més que reduir la jornada laboral hi ha hagut un
augment d’acomiadaments, això implica que hi ha d’haver un canvi a l’hora de
fer les coses per part de les persones que no troben feina, buscar aliances[5].
Recomanació del llibre: La fi del treball
Indagant una mica
en la sociologia per conèixer una mica més l’ésser humà
S. Freud, pare del psicoanàlisi, diu que no hi ha
instints[6]
en l’humà sinó pulsions[7],
segons l’experiència de l’ésser humà.
Hume i Freud exposen idees contraries de
l’agressivitat. Freud diu que te una pulsió forta pot ser agressiu, en canvi
Hume defensa que agredim per desconfiança, les persones agredim als altres
perquè no confiem amb l’altre; l’agressió pot acabar amb la confiança (Guerra
freda o Guerra d’armes) la conseqüència ha d’ésser el diàleg.
Funcions de la Sociologia
1.
Funció terapèutica: t’ensenya que t’has de preguntar: qui es
el nen? Qui són els seus pares? Quan els pares tenen estudis es preocupen i li
donen importància.
T’ensenya a no esperar miracles: les expectatives fan canviar a la persona.
2.
Comprendre allò que nosaltres som: filosofia, pedagogia...
Hanna Arendt en “Heitchman a Jersualem”
intenta comprendre la atrocitat dels camps d’extermini, on va determinar la
“banalitat de l’ésser humà”, on fa difícil la comprensió de les seves
atrocitats quan resulta que són gent normal: banalitat del mal, les persones
son així (Experiment descàrrega elèctrica de Milgram[8]).
Podem fer coses dolentes sense tenir cap malaltia mental.
Les persones no tenim naturalesa, si es així som
persones o animals? Som un tipus d’animal que es capaç d’humanitzar-se, de
modificat el seu habitat, però com pot ésser llavors que tractem als nostres
iguals, a les persones, com infrahumans,
un exemple són els camps d’extermini, convertir a la persona en allò que no es home
ni persona, perdre tota identitat.
Paraula clau identitat, quan et treuen la teva
manera de fer, d’ésser la teva vida, el teu entorn, desproveint-te de el que et
fa humà que et tractin com a tal, que les teves creences siguin trepitjades,
insultades, crucifixades com allò que es lo pitjor, que et facin creure que ets
un figuren, quan perds el sentit de
la vida perquè no tens força, perquè t’han anat donant dosis de morfina burocràtica
per perdre el teu sentiment de lluita, on només queda sobreviure, el paper dels
Sonderkommando[9]. Els mateixos guardians jueus manats
pels comandants de les SS feien perdre tota identitat personal i coses en comú
que podies tenir amb aquelles persones o figuren
com els alemanys de l’època de Hitler anomenava.
Recomanem “Los hundidos y los salvados” de Primo Levi, explica de forma
personal la seva experiència i el que va viure.
“Hay que tenir cuidado con
las simplificaciones llevades al extremo. Toda víctima debe ser compadecida,
todo sobreviviente debe ser ayudado y compadecido, però no siempre deben
ponerse como ejemplo sus conducats. (...) No hay prisionero que no lo recuerde,
y que no recuerde su estupor de entonces: las primeres amenazas, los primeros
insultos, los primeros golpes no venían de las SS sinó de los otros
prisioneros, se vestían con la misma túnica a rayas que ellos, los recién
llegados, acababan de ponerse”. (Pàg.19)” [10]
3.
Funció crítica: Saber veure la veritat – realitat des de
diferents punts de vista, hi ha crisis o no? Per uns si i per altres no, altres
es fan més rics.
¿Què és ensenyar a ser crítics? Trobem que la
Pedagogia te una visió positivista. → Es vol fer a totes les persones iguals.
Una de les crítiques de la història és que
es creen discursos de veritat → generar la veritat.
Història de la bogeria de Foucault →
No existeix el saber del saber
per això no existeix la malaltia perquè no hi ha saber Foucault. En aquí es
refereix que no hi ha malaltia si no es te coneixement d’aquesta, falta de
coneixement.
La Pedagogia es basa com a SABER
i PODER Foucault, la veritat no existeix, només de vegades en un moment concret,
es genera un “discurs de veritat” dins del Paradigma Científic.
[1]Giddens, Anthony
(1994); Sociología; Madrid: Alianza
editorial.
[2] Mahoma tenia 52 y
Aisha 9 cuando se casaron y consumaron
sexualment su matrimonio, http://www.extj.com/showthread.php?17975-El-islam-el-abuso-sexual-y-los-matrimonios-infantiles
[3]Periodismohumano;
“Yemen: El matrimonio infantil alienta el abuso de niñas y mujeres”; http://tomalapalabra.periodismohumano.com/2011/12/08/yemen-el-matrimonio-infantil-alienta-el-abuso-de-ninas-y-mujeres/
[4]15Mpedia Lista de
suicidios relacionados con la crisis; http://wiki.15m.cc/wiki/Lista_de_suicidios_relacionados_con_la_crisis
[5]Technology
review.es, publicat per MIT (2011); La TI destruye más empleos de los que crea;
http://www.technologyreview.es/printer_friendly_article.aspx?id=38984
[6]Instint: hi ha un
objectiu final, està predeterminat genèticament, els animals comuns tenen
instints → sobreviure
[7]Pulsions: es una
característica de l’ésser humà, basat en l’experiència del subjecte i que és
induït per l’allò (subconscient), es pot controlar.
[8]Bauman, Zygmunt
(1998); Modernidad y Holocausto; Espanya: Ediciones Sequitur.
[9]Són els jueus
encarregats de vigilar als altres jueus que van a les màquines de la mort, i
podem pensar que no sabien que passava allà, però no pot ser perquè els que
anaven a on ells els dirigien aquelles persones no tornaven, sense ells l’Holocaust
ho mostra en la pel·lícula Shoah de Lanzmann i així o explica Zygmunt Bauman en
el seu llibre Modernitat i Holocaust.
[10]Cites del llibre “Los hundidos y los salvados” de Primo
Levi (1986); Personalia de Muchnick Editores; http://www.pparg.org/pparg/documentos/represion/analisis_desaparicion/_b/contentFiles/Levi-loshundidos.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario